3.1. LLEGIR POESIA
Podries de Joana Raspall
Recorda a la diferencia de nivell de vida.
Pense que tots tenen dret a un nivell de vida minim bó.
La Pastera Atrotinada
Maria Dolors Pellicer
El tema es la fam.
Em recorda als inmigrants.
Pense que es una locura pero es la millor opció.
És una cosa normal als països rics.
ACTIVITAT: Indiqueu quin és el tema o idea que ens transmeten els següents poemes, si us recorda alguna cosa i el que penseu sobre eixa qüestió:
El tema és els refugiats i les diferéncies de vida segons on naixes.Recorda a la diferencia de nivell de vida.
Pense que tots tenen dret a un nivell de vida minim bó.
La Pastera Atrotinada
Maria Dolors PellicerEl tema es la fam.
Em recorda als inmigrants.
Pense que es una locura pero es la millor opció.
IGUALS
DIFERENTS
Que tots som iguals de drets però no fisicament ni mentalment.
A Donald Trump,pel racisme.És una cosa normal als països rics.
TANS SOLS LA
PARAULA NUA
Tan sols la
paraula nua
la teva, mai
la d’un altre
la que
reflecteix una vida
dins d’una
solitud
curulla de
promeses,
on tot és
possible.
S’esvaneixen
els dubtes
la foscor
claror es torna
i els sols
variants i múltiples
cauen damunt
cada mot,
el cobreixen
i donen força.
Enllà
d’aquest ser-hi
tan precís
que
s’allarga en
el contingut
de cada
paraula clara.
Com ho és la
poesia.
Monserrat Abelló
Tema:La Poesia
Recorda a la poesia de poble catala.
Que la pesia no m agrada.
1L'óssa menor
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel.
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.
Josep Ballester y Roca
Monserrat Abelló
Tema:La Poesia
Recorda a la poesia de poble catala.
Que la pesia no m agrada.
1L'óssa menor
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel.
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.
Josep Ballester y Roca
| 2Nit |
El firmament és coixí de lluernes,
on la lluna s'endormisca
en el moment de l'albada.
El cel és teranyina de punts de llum,
on la lluna és una aranya
que llaura constant i endreçada.
L'espai és fum de pluja de vidre,
on la Lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
El vespre és partitura,
on els astres de la Nit
componen amb fil de plata
una cançó inacabada.
Lola CasasVespre
on la lluna s'endormisca
en el moment de l'albada.
El cel és teranyina de punts de llum,
on la lluna és una aranya
que llaura constant i endreçada.
L'espai és fum de pluja de vidre,
on la Lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
El vespre és partitura,
on els astres de la Nit
componen amb fil de plata
una cançó inacabada.
A ponent, el sol
només ha deixat
una ratlla lila.
Per l'altre costat
sota un vel morat
la foscor s'enfila.
I quan els ocells
ja s'han amagat,
vola solitari
el cec rat-penat.
Joana Raspallnomés ha deixat
una ratlla lila.
Per l'altre costat
sota un vel morat
la foscor s'enfila.
I quan els ocells
ja s'han amagat,
vola solitari
el cec rat-penat.
3Cançó de la lluna guarnida
La lluna, la lluna,
la lluna amb un cove,
mireu-la tot d'una
com sembla més nova.
La lluna, la pruna
pel cel relliscant,
mireu-la tot d'una
com sembla més gran.
S'ha posat corbata
i guantets de pell
i d'un tros de mata
s'ha fet un joiell.
La lluna escarlata,
la lluna i l'ocell.
La lluna, l'engruna
de pa dins la nit,
mireu-la tot d'una
com se'ns ha adormit.
Vicent Andrés Estellés
4Cues d'estels
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
part del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
5Marieta
Amunt i avall va la marieta,
tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de l'esquena,
mira a veure si en té una setena.
Se'n va, s'escapa, no sap estar-se quieta!
Antoni Albalat
6L'ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.
Joan Margall
7Les sargantanes
Arran del camí,
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.
Els surt un serpent
verd com les olives,
amb ulls de qui pot
menjar-se-les vives.
- És meu, aquest lloc! -
orgullós els crida.
Elles fugen lluny
per salvar la vida.
I mentre el serpent
xiulant les provoca,
l'aixafa un tractor
com qui fa una coca.
Joana Raspall
8Rata d'escala
Això era una rateta
que embrutava l'escaleta:
hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.
Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.
Va deixar, així, la rateta
d'embrutar aquella escaleta.
Miquel desclot
9Fideus a la cassola
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.
Els surt un serpent
verd com les olives,
amb ulls de qui pot
menjar-se-les vives.
- És meu, aquest lloc! -
orgullós els crida.
Elles fugen lluny
per salvar la vida.
I mentre el serpent
xiulant les provoca,
l'aixafa un tractor
com qui fa una coca.
Joana Raspall
8Rata d'escala
Això era una rateta
que embrutava l'escaleta:
hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.
Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.
Va deixar, així, la rateta
d'embrutar aquella escaleta.
Miquel desclot
9Fideus a la cassola
Ens els mengem fent tabola
els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits
i bons per llepar-s'hi els dits.
Quan el suc ens regalima
la mare, de por, s'aprima.
Però si ens els acabem
fins perdona que ens taquem.
Miquel Martí i Pol
10La puça
Una puça que saltava
una cosa de no dir,
quan als matins es llevava,
i després de fer un pipí,
a la feina se n'anava,
que era a una hora de camí.
Però tot i que saltava
no hi anava mai a peu,
que cada matí agafava
el gos de les vuit i deu.
una cosa de no dir,
quan als matins es llevava,
i després de fer un pipí,
a la feina se n'anava,
que era a una hora de camí.
Però tot i que saltava
no hi anava mai a peu,
que cada matí agafava
el gos de les vuit i deu.
Enric Larreula
Comentarios
Publicar un comentario